4 De ma Iesus ke narli liina de qa ruqun aa risura ma’, “Luqa ma Lasarus dai diip kuasiq ai qe ngip. Dap luqia ama arlemki qia men, iv ama Ngemumaqa ke reqerl ai qa, dai ama rarlimini se ama adlek bareq ama qaqet. De liina nge men ip ke barl ngua i aa Uimka na ngua.” 5 De ma Iesus dai aa arlem nevet ma Mata ki ne ara rarlimki de ian a rarlimka ma Lasarus. 6 Baip ma Iesus ka narli ai aa rluaqa ma Lasarus ke temarl, dap katiaskerl kurli qa se iaiam ama niirlaiam pet luqia ama luqupki sagel kurli qa.
7 Baip naset liiam aa ama niirlaiam, de ma Iesus ka ruqun aa risura ma’, “Saqiaskerlka mager iv uure guirl savet ma Judia sagel auur ak ma Lasarus.”
8 Dap ma Iesus aa risura ra virliit ma’, “Auur a Tiksiqa, askerlka quasiq ai ama ainkules, dap medu ama Judaqena vet ma Judia te siquat ip te rlumet pem ngi ne ama dul ip te peleng ngi. Dap saqiaskerlka qua ngi narliip ngia tit iasai?”
9 De ma Iesus ka virliit ma’, “Katikka ama nirlaqa dai ai de qe rarles i qem ngim nepbang be dengdeng suunun. Be qatikka ariq aiv iak ka tit gel ama nirlaqa, dai quasik mager ip ke serlmen se a qerang. I raquarli ama nirlaqa qem ngim per ama aivetki. 10 Dav ariq aiv iaq i qa tit men ama arlenki, dai diip ke serlmen se iarang. I raquarli quasiq a nge ama nirlaqa ip ka tat naver a qa ip ket lu de qa tit.”
11 Baip naset liirang aa i ma Iesus ka meraqen niirang, de qa ruqun ma’, “Auur ak ma Lasarus dai qe brlaing be maikka rlet per a qa. Dap ngua tit ip diip ngu vileng a qa.”
14 Taqurla de ma Iesus ka raqal sil pe liina angera rleng ma’, “Ma Lasarus dai maikka qa ngip mas. 15 Dap ngua tu gua qevep sever a ngen de maikka ama arlias per a ngua i raquarli i qurl uut sangis i raquarli diiv iara ngen dru a ngen a qevep sever a ngua. Dap mager iv iara uut tit sagel ma Lasarus.”
20 Baip ma Mata qi narli ai ma Iesus kat den, de qia mit sev aa qames. Dap ma Maria dai qurli qi ve ama vetki.
23 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Gia rarlimka dai saqiaskerlka diip ka raarlviit be diip ke iames.”
32 Dap ma Maria qia men iasai sagel kurli ma Iesus. Baip kia lua qa, de vaik per a qi manep sagel aa ilaing. De qia ruqun na qa ma’, “Gua Barlka, arik medu qurli ngi iara, dai maikka quasik mager ip gua rarlimka qe ngip.”
33 Baiv aa de ma Iesus ket lu qi i qik nak, de ngen ama Judaqena i re na qi, dai rek nak. De ma Iesus dai maikka aa rutka qa maarl de ama merlenka ver a qa. 34 De ka snanpet ma’, “Ngu lu ngen mu ma Lasarus kuaridi?” De ra ruqun na qa ma’, “Auur a Barlka ngi aan ip ngi lu.” 35 De ma Iesus kek nak.
36 De ama Judaqena ra ruqun ma’, “Ngene lu ma Iesus dai maikka vem ka se qa i qe rarlik ka.”
37 Dav iari naver ama Judaqena ra ruqun ma’, “Ma Iesus dai qa ngil ver iaq ama rlenka aa sakngaiam. Dap ngu lu nanaa be quasik ka mat nevet ma Lasarus?” 38 De saqiaskerlka ma Iesus aa rutka qa maarl i as lua i qa tit sagel ama demka. I qatias ama demka dai qa men ama dul, de ra vesdet met ka ne iaq ama galgalka ama slurlka. 39 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Ngene iai ver ama dulka nade ama demka aam.” Dap ma Mata i ama ngipka aa ningamki, dai qia ruqun ma Iesus ma’, “Gua Barlka, kasa qurli luqa mer ama demka sama niirl ama rlatpes. Be diiv ama raamas i qasa sik te aa qetdingki.” 40 De ma Iesus ka ruqun ma Mata ma’, “Kua quasik ngia tu gia qevep sevet liina i laira ngua sil ba ngi. Ai ariq aip ngia tu gia qevep dai diip ngi lu ama Ngemumaqa aa dlek ngen ne aa tekmeriirang ama atliirang.” 41 Taqurla de ra iai ver ama dulka nade ama demka aam. De ma Iesus ka ngim piit de qe raring ma’,
43 Baip ma Iesus ka meraqen ne liina, de qa nes slep semer ama demka ma’, “Lasarus ngia aang na imuk sedarliik!” 44 Taqurla de ama ngipka qa aang sedarliik. Dap katiaskerl ama luan-iising dai qurli iising per aa ilaing. De iani ama luan iini dai iini nge uung per aa uuves.
45 De lura ama Judaqena i ra men be qurli ra gel ma Maria, dai buup ne iari never a ra, ta mu araa qevep sevet ma Iesus, i ra lu qa rekmet ne liina. 46 Dav iari never a ra dai ra muqas, be ra mit sagel ama Parasiqena. Be ra sil ba ra sevet liina i ma Iesus ka rekmet niini. 47 Baiv aa, de ama Barlta nev ama Lautu de ngen ama Parasiqena dai ra iing demna ver ama Kaunsil arla Kaivung. Be ver ama kaivung dai ra taqen per a na ma’, “Kuasik mager iv uure rekmet ne aqeni. I luqa dai qe tekmet ne ama rleriirang ama dlek-pem-iirang, i maikka buup niirang. 48 I qatikka ariq aiv auur a ding se qa, ip ke tekmet ne liirang aa. Dai diiv ama qaqet mai ra tu araa qevep sever a qa. Be lura ama Gaman Rom dai diip te nem araa Amiqena be diip te lenges ne auur a Lautu-vem-ki ama Slurlki, de diip te lenges ne ngene auur a mugunes. Be uut ama Judaqena dai diip prlesdem na uut be diip lenges nauut.”
49 Dav iak never a ra i ama Barlka na qa i qe ruirl se ama Barlta nep ma Lautu. I aa rlenki ma Kaiapas, dai qa maarlviit de qa ruqun ma’, “Maikka ngen dai quasik ngen drlem aqeni. 50 Dap maikka mager iv iak ke ngip bareq ama qaqet mai. Dap ngen dai quasik ngen drlem ai mager ip liina nge ren taqurla. I mager ip ke ngip ip kuasik mager ip lenges ne auur a seviraqi.”
51 Dap katikka luqa ma Kaiapas, dai quasiq ai liina nge men never aa tuaqevep. Dap katikka ama Ngemumaqa qa qurl a qa re lungera ama lengi be qa taqen na nget. I raquarli ma Kaiapas dai ama Barlka na qa ve ama Judaqena araa Lautu vet luqia ama ageski. Taqurla be qa raqal sil ai mager ip ma Iesus ke ngip bareq ama Judaqena mai. 52 I ma Iesus aa aapngipki, dai quasiq aip bareq ama Judaqena naik. I ama Ngemumaqa ke narliip ke iames ne aa qaqet mai. De diip ka ru ra ip ma quanases met ta, i ra naver ama qerleng mai ver ama aivetki. 53 Be ianai de ama Judaqena araa Barlta dai re rarles i re mali re a nge ma aiska ip te peleng ma Iesus.
54 Taqurla de ma Iesus dai quasiq ai qa tit sekgames de ama Judaqena araa saqang. Dap ma Iesus ka mit navet ma Jarusalem, be qa mit saver ama luqupki ma Epraim, i gelna ne ama dam ama aivet per a nget de quasiq ama kaina. Be qurli qa, qe ne aa risura vet luus aa.
55 Dap pet luqia ama giqi dai ama qares ip te tekmet ne ma Judaqena araa Asmeski. I ra tis ki ma’, “Ama-Angeluqa-Ka-Ngim-Manep-Sagel-Ama-Qerekka.”